Nosaltres acusem la justícia espanyola (síntesi*)

Nosaltres, en nom del poble català, acusem la justícia espanyola de portar a terme una Causa General contra l’independentisme català; una persecució política en forma de processos penals i altres actuacions. Es va aguditzar fa cinc anys amb l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium, seguit per la presó i l’exili de les autoritats democràtiques de Catalunya. Va continuar amb més de quatre mil persones represaliades.

Acusem el Tribunal Constitucional d’Espanya per haver agreujat el conflicte del Regne d’Espanya amb Catalunya l’any 2010 amb la modificació de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel poble català al referèndum de 2006, vulnerant l’article 152.2 de la CE que estableix que un Estatut aprovat en referèndum només potser modificat pel mateix procediment. A més, el Tribunal Constitucional ha emprès i ha validat tota mena d’actuacions per imposar per la força la seva sentència contra l’Estatut sense el consentiment de la majoria del poble català.

Acusem el president del Consell General del Poder Judicial per haver induït la “Causa General” en el seu discurs d’obertura de l’any judicial el 5 de setembre de 2017. Allà va proclamar la “Unidad de España” per sobre de la voluntat popular, el fonament de la democràcia.

Acusem Felipe VI d’impulsar la nova Causa General pel seu discurs televisiu del 3 d’octubre de 2017. Va dictaminar la culpabilitat dels milions d’activistes i les autoritats democràtiques de Catalunya sense judici ni presumpció d’innocència; una intervenció impròpia d’una monarquia parlamentària.

Acusem l’Audiència Nacional d’accelerar la Causa General contra l’independentisme amb l’ordre de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart del 16 d’octubre de 2017, acusant-los de rebel·lió i sedició per les protestes davant la conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017. Va continuar aquesta persecució amb l’empresonament per rebel·lió, sedició, malversació i corrupció el 2 de novembre de 2017, del vicepresident i set membres del Govern de la Generalitat. També va ordenar la detenció de Tamara Carrasco el 10 d’abril de 2018 i la detenció de nou membres dels CDR del Vallès Oriental, el 23 de setembre de 2019, acusant-los de sedició, rebel·lió i terrorisme sense cap mena de prova. Recordem que l’AN és la continuadora del “Tribunal de Orden Público” franquista: el gener de 1977, se li va canviar el nom pel d’“Audiencia Nacional”, sense substituir cap dels seus fiscals i jutges.

Acusem el Tribunal Suprem de cometre les més grans iniquitats per l’acusació de rebel·lió i sedició a la Mesa del Parlament de Catalunya per haver tramitat les lleis del referèndum i de transició a la independència; per haver impedit, després de la victòria independentista a les eleccions de 21 de desembre de 2017, l’assistència d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez a la constitució del Parlament, la presència de Jordi Sànchez a la seva investidura i l’empresonament de Jordi Turull per impedir ser investit. Les euroordres del TS contra el president de la Generalitat i la resta del Govern a l’exili han estat refusades per les justícies de Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Itàlia. Així i tot, la seva sala II, després d’un judici vergonyós, va condemnar els nou presos i preses polítics a 99 anys i mig de presó.

Acusem el Tribunal de Cuentas i altres tribunals de voler arruïnar governs de la Generalitat i centenars d’activistes sumant la persecució econòmica a la persecució política; actuant amb total parcialitat ideològica.

Acusem el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’actuar com el gran inquisidor del Parlament de Catalunya per la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra per haver penjat una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics, i per la condemna de sis mesos d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà, per haver posat un llaç groc a la finestra del seu despatx. També per perseguir la Mesa del Parlament per tramitar mocions a favor de l’autodeterminació i de reprovació de Felipe VI.

Acusem la justícia espanyola a Madrid per perseguir i condemnar els madrilenys que han manifestat la seva solidaritat amb els ciutadans apallissats per la policia, tant l’1 d’octubre com en les protestes per la sentència del Tribunal Suprem.

Acusem la part de la justícia espanyola a Catalunya que ha portat a terme la Causa General: el jutjat 13 de Barcelona que va ordenar les detencions i els escorcolls del 20 de setembre; els jutjats que van perseguir batlles, regidors i ciutadans que van protestar contra la brutalitat judicial del dia 20 de setembre de 2017; els fiscals i jutges que van acusar de delictes d’odi a mestres i professors a diferents poblacions catalanes; els jutjats que van encausar mossos d’esquadra i bombers; les instàncies judicials que han perseguit la dissidència dels joves, abans i després de les protestes d’octubre de 2019 contra les condemnes als presos polítics tant a Barcelona, com a l’aeroport, com a la Jonquera i altres poblacions.

Acusem la Generalitat de Catalunya de col·laborar amb la Causa General contra l’independentisme per personar-se com acusació privada en moltes de les causes contra persones que van protestar en diversos episodis. La majoria d’elles es fonamenten únicament en el testimoni dels Mossos d’Esquadra sense proves objectives.

Nosaltres estem convençuts que la persecució de la justícia espanyola contra el moviment independentista es girarà en contra seva. Perquè és contrària als tractats signats pel Regne d’Espanya com a país de la Unió Europa, membre del Consell d’Europa i signant del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Les justícies d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Suïssa i Itàlia ja ho han posat de manifest quan han negat les euroordres espanyoles contra els exiliats catalans. Estem convençuts que el Tribunal Europeu de Drets Humans declararà contràries a la justícia democràtica les sentències contra els presos polítics catalans. Les seves sentències confirmaran la nostra acusació inicial: la justícia espanyola porta a terme una persecució política, una Causa General, disfressada de processos penals.

*Síntesi del manifest complet.