La resolució presentada per la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell d’Europa demana a les autoritats espanyoles que aturin la persecució dels representants polítics catalans, que alliberin els presoners polítics, que reformin el codi penal i que s’abstinguin de demanar als presos que renunciïn a les seves idees polítiques.
L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc.
Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”.
La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals.
En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”.
L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”.
En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.
Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.
