Al maig i juny de 2019 el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides va emetre dos dictàmens en què exigia l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, tot afirmant que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació és permesa segons la legislació espanyola i que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals dels presoners polítics catalans.
Els dictàmens van ser fruit d’una demanda de les defenses de set dels presos polítics catalans impulsada per Neus Torbisco, professora de drets humans al Graduate Institute de Ginebra, i cofinançada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural al febrer del 2018. L’advocat britànic Ben Emmerson es va posar al capdavant de la causa, un reconegut expert en dret internacional humanitari, amb més de 25 anys d’experiència litigant davant de tribunals internacionals.
Al setembre de 2020, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va publicar l’informe anual on feia seguiment dels dictàmens emesos el 2019: hi destacava que l’Estat espanyol no havia implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i els presos polítics catalans. Al gener de 2021 la justícia belga va utilitzar els dictàmens del Grup de Treball de Nacions Unides com a jurisprudència per justificar la no extradició a Espanya del conseller Lluís Puig.
El març de 2018, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va emetre una resolució en la qual va instar l’Estat a “prendre totes les mesures necessàries per garantir que Jordi Sànchez pot exercir els seus drets polítics“. La resolució responia a una petició formulada el 21 de març per l’advocat de l’expresident de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Nico Krisch. La demanda, finançada per l’Assemblea, es va presentar davant l’ONU en considerar que el Tribunal Suprem (TS) estava vulnerant els drets polítics de Sànchez en no permetre’l sotmetre’s a la investidura: ni li va concedir la llibertat provisional ni li va donar permís per anar a ple. Aquesta demanda, així com la de la suspensió dels seus drets com a diputat, va ser retirada del Comitè de Drets Humans i va ser presentada al Tribunal Europeu d’Estrasburg que la va admetre a tràmit el 24 de maig de 2023. .
L’Assemblea també va co-impulsar i co-finançar el desembre de 2018 una denúncia presentada pel lletrat Nico Krisch, davant del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, sobre el cas de possible vulneració dels drets de participació política de Carles Puigdemont, d’Oriol Junqueras, de Raül Romeva, de Josep Rull i de Jordi Turull per part de l’Estat espanyol, en suspendre’ls de les seves funcions com a diputats sense cap sentència prèvia.
El 31 d’agost de 2022, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides va dictaminar que l’Estat espanyol va violar els drets polítics dels ex-membres del govern i del Parlament de Catalunya, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull. Concretament, el Comitè considera que la suspensió de tots els drets i deures de representació parlamentària va ser una violació de l’article 25 del Pacte de Drets Civils i Polítics relatiu al dret a la participació política. El 18 de maig de 2023, el Comitè va dictaminar de manera similar en relació a la suspensió com a diputat del President a l’exili, Carles Puigdemont.
