Al maig i juny de 2019 el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides va emetre dos dictàmens en què exigia l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, tot afirmant que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació és permesa segons la legislació espanyola i que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals dels presoners polítics catalans.
Els dictàmens van ser fruit d’una demanda de les defenses de set dels presos polítics catalans impulsada per Neus Torbisco, professora de drets humans al Graduate Institute de Ginebra, i cofinançada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural al febrer del 2018. L’advocat britànic Ben Emmerson es va posar al capdavant de la causa, un reconegut expert en dret internacional humanitari, amb més de 25 anys d’experiència litigant davant de tribunals internacionals.
Al setembre de 2020, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va publicar l’informe anual on feia seguiment dels dictàmens emesos el 2019: hi destacava que l’Estat espanyol no havia implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i els presos polítics catalans. Al gener de 2021 la justícia belga va utilitzar els dictàmens del Grup de Treball de Nacions Unides com a jurisprudència per justificar la no extradició a Espanya del conseller Lluís Puig.