Les entitats organitzadores volem manifestar la nostra satisfacció per la resposta rebuda a l’hora de participar d’una manera tan activa en aquesta Conferència Nacional Antirepressiva.
Cal ser conscients que tot moviment que plantegi una ruptura de l’ordre establert serà objecte de repressió política, i aquesta repressió serà proporcional al nivell d’incidència social que tingui per disputar-li l’autoritat i el poder. La violència directa, la repressió política centrada en l’enjudiciament del conflicte i la seva legitimació i justificació, són els elements propis d’un estat autoritari. Aquesta és la nostra lluita, la de l’independentisme, la de la dissidència política, la del feminisme, la de l’antifeixisme, la lluita del sindicalisme, dels artistes inconformistes i que qüestionen el règim, dels músics i periodistes crítics, dels activistes socials contra el canvi climàtic i contra els desnonaments…
Estem davant d’una causa general contra l’independentisme. La repressió de les diferents manifestacions d’una determinada opció política, en un territori concret i durant un determinat període de temps, constitueixen la plasmació d’aquesta causa general i en conseqüència li hem de donar una resposta conjunta en la seva totalitat.
Constatem que la repressió cap a una forma de pensament determinada que qüestiona i planteja la ruptura dels pilars d’aquest Estat espanyol decrèpit postfranquista i que es constitueix com una presó pel nostre poble, pretén retirar de l’activitat política els seus enemics. Pretén alhora escarmentar-los, aixecar una barrera de temor que obstaculitzi l’accés a l’activitat política o fer que la persona represaliada i el seu entorn caiguin en el desànim. Són actuacions repressives que busquen un efecte dissuasiu amb un clar missatge desmobilitzador de la ciutadania, vulnerant el nostre dret a la llibertat d’expressió, el dret a la llibertat ideològica i el dret de manifestació.
Davant d’això, avui proclamem el fracàs dels objectius d’aquesta repressió i ens reafirmem en la necessitat de bastir un front comú capaç de neutralitzar els seus efectes.
I precisament perquè la nostra lluita no ha acabat, cal preparar-nos per nous embats repressius, aquest és l’objectiu més rellevant d’aquesta conferència. Amb una estratègia conjunta que superi les debilitats del moment, els recels i les mancances actuals, tot teixint vincles sòlids entre diferents entitats i diferents iniciatives relacionades amb la lluita contra la repressió.
Partim d’experiències diferents, de realitats i veritats diverses que hem de ser capaces de convertir en aprenentatges col·lectius. Hem de tenir la capacitat de complementar-nos a partir d’aquesta diversitat. Això passa per coneixer-nos. Qui som?
Què fem? Què pensem? Què necessitem? Per posteriorment reconeixer-nos i actuar conjuntament.
Som conscient que la fi de la repressió i la resolució positiva del conflicte polític amb l’estat espanyol i les instàncies que el sostenen, com ho són la monarquia espanyola, l’Ibex 35 i l’aparell político judicial, no s’assolira fins la independència del nostre país. Per aquesta raó emplacem a la societat catalana, a no baixar la guàrdia i a transformar cada cop de la repressió en un augment de la nostra força col·lectiva d’alliberament.
Denunciem enèrgicament la persecució del govern de la Generalitat de Catalunya contra l’independentisme i d’altres lluites socials, i exigim amb fermesa que abandoni aquesta pràctica col·laboracionista amb l’Estat espanyol, un comportament indigne i contradictori amb el compromís independentista exhibit en la seva propaganda.
Finalitzem la Conferència recollint el clam per un front comú contra la repressió, conscients que l’Estat espanyol quan aplica la repressió no fa cap mena de distinció.
En aquest sentit la Conferència s’encamina cap el propòsit d’identificar quines són les necessitats de cadascun dels diferents àmbits de treball. Hem abordat la repressió com a subjectes actius a nivell polític; hem compartit experiències en l’àmbit jurídic conscients de la rellevància d’aquest espai de lluita; hem compartit la feina feta per les famílies de les persones represaliades i hem valorat la importància de la seva acció organitzada; hem vist les més diverses conseqüències de la repressió sobre les persones i hem treballat també sobre la manera com abordar-les a nivell psicosocial; hem apuntat com és de rellevant el treball organitzat per fer front a la repressió a través de grups de suport; hem vist, també, quin és el paper dels mitjans de comunicació davant de la repressió; hem apuntat la rellevància de l’activitat antirepressiva a nivell internacional…
Cal, doncs, seguir treballant aquests àmbits i explorar-ne de nous, assumir majors debats, aprofundir-hi més, confrontar des del reconeixement les diferents estratègies de lluita contra la repressió, de diferents mètodes de confrontació amb l’estat, indagar més en la preparació de la ciutadania conscient…
La Conferència Nacional Antirepressiva ha esdevingut una primera pedra en la construcció d’aquest front comú, pel que animem a totes les entitats organitzadores i que li donen suport, a continuar treballant sense pausa en aquest marc de confiança que ha esdevingut la Conferència.
Ara i aquí anunciem el nostre compromís més ferm per a continuar treballant en l’organització d’espais de treball que responguin a les necessitats apuntades en les diferents taules de debat.
Girona, 2 d’octubre de 2021
