El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar tres recursos presentats per l’entitat amb motiu dels actes que la Junta Electoral va prohibir durant la campanya de les eleccions del 14 de febrer.
L’Assemblea va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quinze recursos contenciosos-administratius contra les resolucions dictades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer de 2021. En aquest període, es van prohibir quinze concentracions convocades per l’entitat titllant-les d’actes electorals.
Tres d’aquests recursos van ser desestimats, amb el vot unànime de tots els magistrats i totes les magistrades, simplement i únicament pel fet de no haver comunicat els actes a l’Administració amb una antelació de deu dies. Es van desestimar aquests recursos sense valorar el contingut d’aquests actes i la justificació de la JEPB per prohibir-los.
Respecte a la desestimació d’aquests recursos, l’Assemblea considera que:
- El TSJC no té en compte que, en no tractar-se d’actes electorals, la junta electoral no és competent per resoldre res al respecte i solament per aquest fet ja haurien d’haver-se estimat els recursos.
- El TSJC es va acollir a una llei preconstitucional que prohibeix el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de deu dies. Aquesta llei ha estat derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.
- La normativa vigent i la jurisprudència existent en cap moment no consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió estigui sotmès a cap mena d’autorització. La comunicació prèvia a l’Administració no és requisit per poder dur-lo a terme.
- El TSJC, en aquestes tres sentències, obvia d’una forma flagrant i escandalosa el principi de legalitat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquests tribunals consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió mai no es pot prohibir o limitar per l’únic fet de no haver-se comunicat abans a l’Administració.
- De forma injustificada, la JEPB i el TSJC han trigat pràcticament sis mesos a resoldre els assumptes. Evidentment, per no limitar de forma unilateral i injustificada el dret fonamental de reunió, ho haurien d’haver fet abans del dia que estaven convocats aquests actes.
L’entitat considera que, a les sentències esmentades, el TSJC ha vulnerat el dret fonamental de reunió contingut a l’article 21 de la Constitució Espanyola i l’article 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. També ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
Per tot això, l’Assemblea ha interposat tres recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra aquestes sentències i es prepara per recórrer a Europa si fos necessari.
Per últim, l’entitat vol recordar que els poders públics i els tribunals estan obligats a garantir l’exercici del dret fonamental de reunió. També vol manifestar que no poden limitar aquest dret sense cap fonament, fent una interpretació desproporcionadament restrictiva del seu contingut. Tampoc no es pot privar la ciutadania de la tutela dels tribunals a l’hora de defensar els seus drets i llibertats.
