L’informe valida la investigació de Citizen Lab sobre el Catalangate i demana mesures contundents a la Comissió Europea. L’Assemblea demana que el Parlament de Catalunya creï una comissió internacional independent i que els partits polítics suspenguin tota col·laboració amb el govern espanyol i els partits que l’integren.
La comissió d’investigació de Pegasus al Parlament Europeu ha publicat un informe demolidor amb l’Estat espanyol, suggerint que totes les proves apunten que és responsable de l’escàndol de ciberespionatge Catalangate contra independentistes. L’informe confirma 65 atacs a líders independentistes catalans, dels quals l’Estat espanyol només n’admetia 18.
En una roda de premsa celebrada ahir a Brussel·les, l’eurodiputada holandesa i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In‘t Veld, va criticar les autoritats espanyoles per no entregar-los prou informació. “Hi ha indicis forts que polítics i altres han estat monitoritzats, espiats, sense cap amenaça evident, imminent i immediata per a la seguretat nacional”, va dir. Això suposa una vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la intimitat.
L’informe preliminar de la comissió afirma que “en almenys 4 estats de la unió”—entre ells l’Estat espanyol—“s’ha fet servir programari espia il·legítimament”, que “l’anàlisi dels atacs mostra un patró clar”, i que la majoria dels atacs del Catalangate coincideixen i es relacionen amb moments de rellevància política a Catalunya. Tanmateix, sense la col·laboració de les autoritats espanyoles, la comissió d’investigació no disposa de prou informació sobre el que la ponent reconeix com un assumpte “molt delicat”.
Encara més, l’informe afirma que “el Consell d’Europa i els governs estatals estan practicant l’omertà”, fent pressió perquè l’espionatge il·legal sigui “exclusivament un tema nacional” i que aquest espionatge forma part d’un “sistema dissenyat específicament per servir d’eina de poder polític i control”, en el qual “es rebutja l’accés a la informació a les víctimes, fins i tot respecte a les acusacions que suposadament han justificat la seva vigilància. Els fiscals, els jutges i la policia rebutgen investigar i sovint posen la càrrega de la prova sobre les víctimes, esperant que siguin elles les que provin que han estat espiades. És un cercle viciós que deixa les víctimes sense recursos”.
L’informe destaca també que “La Seguretat Nacional s’invoca com un pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes” i fins i tot afirma que “tots aquests elements combinats formen un sistema dissenyat per al control i l’opressió”. Entre les recomanacions de l’informe, destaca la petició que es creï un Fons Europeu de Litigació per finançar la litigació a les víctimes de l’espionatge, i que el Consell Europeu faci la seva pròpia investigació i una cimera extraordinària per aquest tema.
L’eurodiputada holandesa també es va mostrar molt crítica amb la Unió Europea i va denunciar la seva doble moral: “Quan els atacs a la democràcia venen des de dins, la Comissió calla. Quan l’amenaça a la democràcia no és un desconegut llunyà, sinó els governs dels estats membres de la UE, la Comissió considera de sobte que la defensa de la democràcia europea ja no és una qüestió europea”.
En aquest sentit, va dir que la Comissió d’Investigació de Pegasus està fortament polititzada. “De vegades es pot sentir la presència dels governs nacionals en els nostres debats”, va afirmar. Aquesta ingerència política sembla ser el motiu pel qual el comitè encara no ha visitat Espanya, tot i que és el país europeu on l’espionatge ha estat més utilitzat.
Fa unes setmanes, l’eurodiputat txec i membre del Comitè Pegasus, Marcel Kolaja, va denunciar en una entrevista a Vilaweb que els principals grups polítics estaven fent molta pressió per evitar que es dugués a terme una visita a l’Estat espanyol. Això és extremadament preocupant, tot i que que el Comitè d’Investigació de Pegasus seguirà treballant uns mesos més i Sophie In’t Veld va expressar la seva esperança que acabin visitant l’Estat espanyol.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, recorda que: “L’Assemblea Nacional Catalana s’ha vist afectada per l’espionatge indiscriminat del CatalanGate.Dos expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, així com altres membres de l’organització, han estat víctimes d’atacs només pel seu compromís amb la independència de Catalunya.”
L’Assemblea va posar una querella per aquest cas, que va ser admesa a tràmit a finals de juliol pel jutjat d’instrucció núm. 23 de Barcelona. L’Assemblea havia demanat la recusació del jutge que la va admetre, Jaime Conejo Heredia, pel seu biaix polític acreditat per publicacions anti independentistes a les seves xarxes socials i per la seva vinculació a l’exèrcit espanyol, però abans que es resolgués la recusació, aquest jutge, que era suplent, ha estat substituït per una nova jutgessa titular, Ma Àngels Falip Ibarz, i s’ha retirat la recusació.
Feliu també ha expressat que “L’Assemblea Nacional Catalana se suma a la petició recent d’algunes personalitats, entre les quals hi havia víctimes com el president Quim Torra, i l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Cal que el Parlament de Catalunya impulsi la creació d’una comissió internacional independent, perquè se suspengui tota col·laboració i negociació amb el govern espanyol i els partits que en formen part, mentre no es conegui el resultat d’aquesta investigació independent. Es necessita l’obertura d’un servei real i efectiu d’empara de les persones espiades, dotant-les de defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica finançada per les institucions públiques catalanes.”
