Material
En resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril, elaborada conjuntament amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), tres Relators Especials de les Nacions Unides han fet arribar a l’Estat espanyol la seva preocupació per l’afer d’espionatge polític del Catalangate i la violació de drets humans que hi han observat, i exigeixen una investigació i reparació per les víctimes.
Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentals contra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.
La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina (expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.
La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unides el passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”
Adjuntem la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.
