L’entitat, que compta amb cinc afectats pel cas d’espionatge Pegasus, ha presentat aquest dimarts la querella al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona, per vulneració del dret a la intimitat i a l’associació.
L’advocat de l’Assemblea, Toni Abat i Ninet, ha presentat aquest dimarts 10 de maig al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona la querella per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals de la presidenta, Elisenda Paluzie, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.
L’objectiu de la querella és demanar al Jutjat que procedeixi a ordenar les diligències i actuacions que consideri necessàries per tal d’esbrinar qui està darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, la defensa jurídica de l’entitat entén que de la mateixa descripció dels fets i pel possible interès de caire polític que la informació de les persones querellants genera, semblaria que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat i més en concret, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.
Segons l’advocat de l’entitat, la querella denuncia la vulneració de varis drets fonamentals com poden ser la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En el primer dels casos, ha explicat Abat, “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o varis delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal. L’advocat ha afegit que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que amb aquesta querella es vol “evidenciar la vulneració flagrant de drets fonamentals que comet l’Estat espanyol per reprimir l’independentisme català, i esperem que aquesta causa acabi tenint conseqüències jurídiques i polítiques importants”.
Pel que fa al dret d’associació, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el nexe entre les persones que ens personem en aquesta querella és el fet que hem format o formem part de la mateixa organització. Les associacions tenen una especial protecció en qualsevol Estat de dret”.
En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació, registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total, una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explica Antoni Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.
Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de 5 afectats: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020) , l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.
