L’Assemblea Nacional Catalana té com a objectiu aconseguir la independència de la nació catalana. La repressió política acompanya la nostra lluita, com a nació ocupada que som. Aquesta repressió no va començar el 2017, perquè cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats, però des del 2017 vivim una fase de repressió intensa.

En la lluita política per la independència, la repressió, que és una arma política de l’Estat espanyol contra el moviment independentista, ha de ser resposta i utilitzada políticament per potenciar la causa que es pretén sufocar. Cal que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.

Les vulneracions dels drets civils i polítics s’han d’utilitzar dins d’una estratègia jurídica que, a més de defensiva, sigui ofensiva per reforçar la legitimitat de la causa política de la independència de Catalunya, en el marc de les teories de causa justa. Tots els procediments judicials i administratius iniciats i les causes obertes per accions polítiques i mobilitzacions en resposta a la repressió, o dirigides a aconseguir la independència de Catalunya, formen una sola causa general de repressió política contra el moviment independentista amb més de 4.500 persones represaliades.

Cal continuar treballant per aconseguir tant l’anul·lació del màxim nombre possible de procediments com els pronunciaments crítics respecte a aquesta persecució per part d’organismes nacionals o internacionals de drets humans, ONG de drets humans o altres organitzacions.

Si l’amnistia anés acompanyada d’un acord polític que respectés l’exercici del dret d’autodeterminació, seria una solució democràtica del conflicte nacional. Ara mateix, però, l’Estat espanyol no té cap incentiu per concedir-los, i l’Assemblea prioritza la lluita per la independència, amb el benentès que aquesta sí que garanteix l’amnistia de totes les persones represaliades com a primera mesura del nou estat.