L’entitat, que compta amb cinc afectats pel cas d’espionatge Pegasus, va presentar el maig passat una querella per vulneració del dret a la intimitat i a l’associació per l’espionatge de l’Estat espanyol, ara admesa pel Jutjat d’Instrucció 23 de Barcelona.
El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dimarts, 26 de juliol, la querella de l’Assemblea Nacional Catalana pel Catalangate. No ho ha fet així el Jutjat d’Instrucció 32, on es va presentar inicialment.
L’entitat va iniciar aquest procediment judicial per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets fonamentals dels expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal, que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.
L’objectiu de la querella és obrir diligències judicials per esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.
I encara més, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.
Segons Abat i Ninet, la querella denunciava la vulneració de varis drets fonamentals com la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En declaracions el passat mes de maig també va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal.
L’advocat va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.
En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.
Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de cinc afectats: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020), l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.
