L’Assemblea sol·licita la recusació del jutge al càrrec de la querella pel Catalangate

El titular del jutjat núm. 23, Jaime Conejo Heredia, que va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a Regió Militar, havia tingut un perfil de Facebook on compartia continguts antiindependentistes

El passat 5 d’agost, l’advocat que porta la querella dels cinc afectats per l’espionatge amb Pegasus de l’Assemblea Nacional Catalana (Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Arià Bayè i Jordi Domingo) va presentar un escrit de recusació del magistrat Jaime Conejo Heredia per sospites sobre la seva falta d’imparcialitat.

A finals del 2017, quan aquest magistrat era suplent del magistrat del jutjat de Barcelona on s’instruïa la causa de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció núm. 13), els mitjans de comunicació van fer públic que Conejo Heredia compartia al seu perfil de Facebook continguts de Societat Civil Catalana i del portal Dolça Catalunya. Poc després el jurista va eliminar el seu perfil de Facebook.

Les opinions i articles difosos pel magistrat recusat podrien ser expressió d’un biaix ideològic i de signe contrari al que representen els investigats, significats de forma evident amb la causa independentista catalana. El fet que esborrés el perfil de Facebook podria ser indicatiu de la voluntat d’amagar els continguts publicats.

D’altra banda, el magistrat va ser tinent auditor de la fiscalia juridicomilitar de la 4a regió militar, segons el butlletí oficial de Ministeri de Defensa espanyol del gener de 1986.

El fet que el magistrat hagi estat militar i mantingui lligams amb l’exèrcit pot afectar els criteris d’objectivitat i imparcialitat, ja que els principals sospitosos dels fets delictius que s’investiguen seran membres del CNI, servei d’intel·ligència integrat dins l’estructura del Ministeri de Defensa, i membres de la Guàrdia Civil, institut armat de naturalesa militar.

La querella de l’Assemblea denunciava la vulneració de diversos drets fonamentals, com la del dret a la intimitat i el dret d’associació de persones pel fet de ser independentistes i membres d’organitzacions de la societat civil. L’entitat considera que aquests drets estarien en perill al càrrec d’un jutge amb aquests antecedents polítics, i per això ha decidit demanar-ne la recusació.